El llibre ocho metaforas sobre la condicion humana es un llibre que desde la seua perspectiva esta parlant dels diferents aspectes que podem trobar-nos a la nostra vida.Tot aço ho fa en forma de metafores mes concretamen en 8 metafores.
La primera metafora ens parla sobre uns homens que viuen nugats de peus i cames a l'interior d'una caverna,aquest no han vist res apart del que tenen a simple vista,però un dia un dels homes s'adona que fora hi ha llum i comença a desugarse de les cadenes que el lligaven.
D'aquesta primera metafora podem conclure que ens parla sobre les primeres impresions,a simple vista sols veem una cosa, però darrere d'aquesta cosa tan simple poden existir coses molt mes complexes.
La segona metafora ens parla sobre el vizconde Terralba,aquest era un conde que mai havia anar a lluitar i quan ho va fer li van partir per la mitat,en el llibre reflexiona sobre aquesta metafora de la siguient forma: ens diu que no hi ha res que siga excesivament bo,ni res que siga excesivament roin,que l'unic que existeix es un terme mig entre el be i el mal.
La tercera metafora ens parla sobre un home que anava per Jericó,i li van asaltar uns lladres,el home es queda sense poder-se moures en terra,per alli on estaba aques home van pasar tres persones,un clerig,un sacerdot i un samarità. El clerig i el sacerdot no ajudaren en cap moment al pobre home,però el samarita si que li hajuda i li va proporcionar diners i allotjament en una posada fins que es ficara be.D'aci podem extraure els sentiments de les persones,cada persona es totalment diferent,i encara que es vejen en la mateixa situació actuaran de diferents maneres.
En la metafora cuarta ens parla sobre una dona marroquí que va emigrar a España cuan tenia solament 19 añs,ella esta narrant a la seua amiga totes les males pasades i angusties que ha tingut que passar a Espanya fins ser acceptada.Aquesta metafora ens reflexa la societat que hui en dia,com millons de persones venen a Espanya amb la esperança de trobarse una terra millor a la seua.
En la metafora quinta ens parla sobre les noves tecnologies,com abans un barco es manejava totalment manual,i ara tot mitjançant maquines i aparells prou complexes,també ens diu que si per exemple ens perguerem en una balsa per la mar ara si alguna persona no isquera a mirar per la finestra no ens trobariem ya que el radar no ens detectaria.
En la metafora sexta ens conta la historia de una reunio de totes les persones del mon en la que intenten acordar un gran gir entre les relacions de pobresa i les medioambientals.La metafora 6 ens incita a que ens adonem de tots els problemes que hi han al mon de pobresa,mediambientals....i que si tots els unirem podriem ser capaços d'aclarir-los.
La metafora septima ens parla sobre un progres social i moral dels paisos ,ens explica com podria ser la relació de totes les persones del mon mitjançant una altra forma de vida.
Y la ultima metafora ens conta que es va convocar una reunió per poder pendre una serie de decisions,com la gen no savia seguir un ordre es va proposar la idea de passar-se una caracola i qui la tinguera en les mans tindria el dret a parlar.El fonament d'aquesta metafora es aproparse al valor que tenen les paraules i mostrar que la societat es democratica.
viernes, 14 de diciembre de 2007
lunes, 5 de noviembre de 2007
PERSONA E INMORTALITAT
La paraula persona esta definida com ser racional i conscient de si mateix. L'únic exemple de persona que existix és el ser humà.
Immortalitat,concepte d'existir indefinidament o amb una duració indeterminada de temps.
Pot ser una persona immortal?Ens agradaria ser immortals a les persones?
Una persona és impossible que siga immortal,ja que a causa de la naturalesa i al procés de la vida,quan arribem a una determinada edat devem de morir perquè la salut ja no és la correcta,fisicament tampoc ens trobem bé i perquè així correspon la vida.
A la pregunta : Ens agradaria ser immortals?. Jo crec que un de les pors mes grans que té el ser humà és la mort,però pense que tampoc ens agradaria ser immortals ja que aniríem veient a tot el món morint i envellint i nosaltres sempre seríem vius.
En conclusió la inmortalitat és una cosa inexplicable que mai podrà arribar a aconseguir el ser humà.
Immortalitat,concepte d'existir indefinidament o amb una duració indeterminada de temps.
Pot ser una persona immortal?Ens agradaria ser immortals a les persones?
Una persona és impossible que siga immortal,ja que a causa de la naturalesa i al procés de la vida,quan arribem a una determinada edat devem de morir perquè la salut ja no és la correcta,fisicament tampoc ens trobem bé i perquè així correspon la vida.
A la pregunta : Ens agradaria ser immortals?. Jo crec que un de les pors mes grans que té el ser humà és la mort,però pense que tampoc ens agradaria ser immortals ja que aniríem veient a tot el món morint i envellint i nosaltres sempre seríem vius.
En conclusió la inmortalitat és una cosa inexplicable que mai podrà arribar a aconseguir el ser humà.
¿COMO SABEMOS SI ESTAMOS DESPIERTOS O SOÑANDO?
En mi opinion es casi imposible saber si estamos despiertos o durmiendo, en nuestros sueños no tenemos conciencia de que estamos soñando y creemos que es realidad, mientas que sabemos cuando estamos despiertos porque en la realidad hay un orden logico de las cosas pero podria darse el caso de que ocurriese en la realidad lo mismo que en el sueño, aunque en la realidad no podrian ocurrir cosas que seria posible que ocurriera en nuestros seños o que no tienen un orden logico.
En conclusión yo creo que es imposible saber diferenciar cuando estamos durmiendo o despiertos.
En conclusión yo creo que es imposible saber diferenciar cuando estamos durmiendo o despiertos.
POT PENSAR UNA MAQUINA?
Per a la meua opinió una maquina es incapaç de pensar,encara que de vegades puga realitzar moltes mes funcions a l'hora, que nosaltres els humans.Si una maquina fora capaç de pensar també podria ser capaç de crear un altre mecanisme que pensara com hauriem fet els humans ?.
La resposta per a mi es NO nosaltres els humans som els que li hem atribuit les qualitats que poseeix mitjançant els esforços i pensaments,pero les maquines per a la meua opinio no tenen eixa capacitat la qual sols posseis els humans.
M'agradaria acabar el comentari questionant-me una pregunta : si a la fi una maquina poguera arribar a pensar també podrien fer-ho els animals?
La resposta per a mi es NO nosaltres els humans som els que li hem atribuit les qualitats que poseeix mitjançant els esforços i pensaments,pero les maquines per a la meua opinio no tenen eixa capacitat la qual sols posseis els humans.
M'agradaria acabar el comentari questionant-me una pregunta : si a la fi una maquina poguera arribar a pensar també podrien fer-ho els animals?
jueves, 11 de octubre de 2007
Hem de disculpar les persones que actuen de manera incorreta per l'efecte de les drogues?
No cal culpar ni que disculpar a les persones que actuen de manera incorrecta per l'efecte de les drogues, el que podem dir és que cal posar els mitjans perquè no continuen fent mal.
Poden acudir a Centres especialitzats, i a vegades les ajudes poden estar encaminades a privar-los de la llibertat, però sempre serà millor acudir a un centre de desintoxicació i no a una presó, en la que no se'ls pot oferir ajuda.
No podem acceptar que el dany que fan és correcte, però hem de comprendre que són toxicòmans, estan atrapats i no poden estar sense prendre droga.
L'estat ha de posar els mitjans perquè estes persones puguen desenganxar-se i millorar la seua salut. Necessiten ajuda, tant ells com moltes vegades fins a les seues pròpies famílies.
Poden acudir a Centres especialitzats, i a vegades les ajudes poden estar encaminades a privar-los de la llibertat, però sempre serà millor acudir a un centre de desintoxicació i no a una presó, en la que no se'ls pot oferir ajuda.
No podem acceptar que el dany que fan és correcte, però hem de comprendre que són toxicòmans, estan atrapats i no poden estar sense prendre droga.
L'estat ha de posar els mitjans perquè estes persones puguen desenganxar-se i millorar la seua salut. Necessiten ajuda, tant ells com moltes vegades fins a les seues pròpies famílies.
ES CORRECTE EL TRACTAMENT BIOLÒGIC DE PERSONES AMB CONDUCTES INADEQUADES?
Quan una persona té conductes que danyen a la societat, alguna cosa cal fer. Però hem de tindre en compte que inclús podent violar a qui vullguen, així i tot tenen els seus drets. Per tant, poden romandre en correccionals mentres siguen perillosos, o a fi d'inhibir-los el desig, prendre medicació controlada per metges especialistes, inclús rebre teràpia per a comprendre el dany que fan als altres, ajudant-los a reinserir-se en la societat. El violador no pot controlar el seu impuls i això és el que s'ha de tractar.
Està clar que no es pot castrar un violador, açò suposa una agressió contra ell. Es pot castrar químicament i només mentres es trobe malalt. Crec que un violador pot ser que es considere malalt mental, per tant, el que es fa és tractar eixa malaltia.
Com he dit s'ha d'actuar amb tractament mèdic que el tranquil·litze, amb aïllament si no pot deixar de fer-ho, i amb teràpia psicològica per a ajudar-li a reinserir-se en esta societat.
Està clar que no es pot castrar un violador, açò suposa una agressió contra ell. Es pot castrar químicament i només mentres es trobe malalt. Crec que un violador pot ser que es considere malalt mental, per tant, el que es fa és tractar eixa malaltia.
Com he dit s'ha d'actuar amb tractament mèdic que el tranquil·litze, amb aïllament si no pot deixar de fer-ho, i amb teràpia psicològica per a ajudar-li a reinserir-se en esta societat.
viernes, 5 de octubre de 2007
¿SE PUEDE JUSTIFICAR LA EXISTENCIA DE DIOS MEDIANTE LA CIENCIA O LA RAZON?
Ciencia i Dios no van cogidos de la mano, ni se repelen tampoco , simplemente son cosas muy diferentes, la razón y la fe pertenecen a mundos totalmente distintos, cada uno tiene su propio campo de actuación. Esta propuesta constituye la base de actuación.
En mi opinión creo que la existencia de Dios no se puede demostrar mediante la ciencia o la razón porque como dice el filosofo Hume: “ No hay posibilidad alguna de demostrar la existencia de Dios por lo que la afirmación de su existencia no es más que una hipótesis "incierta" e "inutil".
En mi opinión creo que la existencia de Dios no se puede demostrar mediante la ciencia o la razón porque como dice el filosofo Hume: “ No hay posibilidad alguna de demostrar la existencia de Dios por lo que la afirmación de su existencia no es más que una hipótesis "incierta" e "inutil".
domingo, 30 de septiembre de 2007
CUERPO Y ALMA
Según Aristóteles, podemos distinguir entre las cosas que están ellas mismas animadas y aquellas que carecen por sí mismas de alguna animación. Por tanto, algo debe ser el responsable de que haya cuerpos que por sí mismos realicen ciertas funciones, a este algo, Aristóteles lo llamaba “ALMA” o “ANIMA”, o sea aquello que anima, da vida por si misma y permite a animales y plantas realizar ciertas funciones. Porque al fin y al cabo, ¿Qué es lo que diferencia a un animal vivo de otro muerto?, ¿porqué el primero se mueve y realiza funciones vitales? La única respuesta que encuentra Aristóteles es la existencia de un ánima que sea la responsable de estas funciones: nutrición, sensación y pensamiento, que son las capacidades que tiene un humano vivo y de las que carece un cadáver.
Para cada una de estas funciones existirá un alma responsable de llevarlas a cabo, así tendremos la nutritiva, la sensitiva y la pensante o intelectiva, esta última separada de las anteriores, ya que aquellas parecen ser un atributo esencial del cuerpo y por tanto compatibles junto a él, mientras que, la intelección parece algo separado del cuerpo y diferencia al hombre del resto de los animales, puesto que “la facultad de sentir” difiere esencialmente de “la facultad de opinar”.
Todo cuerpo es un compuesto de forma y materia, la forma define la cosa como tal, mientras que la materia le da contenido, en todo ser animado la forma estaría constituida por el alma y el cuerpo por la materia. Su unión definirá la existencia del ser vivo.
Aristóteles establece también un paralelismo entre la forma y lo que las cosas son en acto, puesto que actualmente cada cosa viene definida por su forma, y la materia es susceptible de cambiar y por tanto caracteriza en lo que cada cosa es en potencia.
Resumiendo, Aristóteles aprecia que las cosas animadas tienen algo que las caracteriza frente a las inanimadas y que cada ser vivo presenta diferentes capacidades que podemos agrupar en: nutrición, sensación y pensamiento. Estas tres facultades del alma caracterizan tres tipos diferentes de almas, que se distinguen entre animales, plantas y el ser humano que es el único que posee la facultad de la intelección.
Para cada una de estas funciones existirá un alma responsable de llevarlas a cabo, así tendremos la nutritiva, la sensitiva y la pensante o intelectiva, esta última separada de las anteriores, ya que aquellas parecen ser un atributo esencial del cuerpo y por tanto compatibles junto a él, mientras que, la intelección parece algo separado del cuerpo y diferencia al hombre del resto de los animales, puesto que “la facultad de sentir” difiere esencialmente de “la facultad de opinar”.
Todo cuerpo es un compuesto de forma y materia, la forma define la cosa como tal, mientras que la materia le da contenido, en todo ser animado la forma estaría constituida por el alma y el cuerpo por la materia. Su unión definirá la existencia del ser vivo.
Aristóteles establece también un paralelismo entre la forma y lo que las cosas son en acto, puesto que actualmente cada cosa viene definida por su forma, y la materia es susceptible de cambiar y por tanto caracteriza en lo que cada cosa es en potencia.
Resumiendo, Aristóteles aprecia que las cosas animadas tienen algo que las caracteriza frente a las inanimadas y que cada ser vivo presenta diferentes capacidades que podemos agrupar en: nutrición, sensación y pensamiento. Estas tres facultades del alma caracterizan tres tipos diferentes de almas, que se distinguen entre animales, plantas y el ser humano que es el único que posee la facultad de la intelección.
jueves, 27 de septiembre de 2007
DIFERENCIES ENTRE PERSONES I ANIMALS
D'una manera incorrecta, la humanitat ha cregut des del principi dels temps, que podia regnar sobre la creació, aplegant a pensar que era una espècie creada per Deu per dominar tota la naturalesa. Aquesta forma d'entendre el mon, ha dut conseqüències molt negatives, acompanyat d'importants desastres ecològics, havent cregut que els humans estaven per damunt de la resta de la natura.
Conforme ho indiquen els avanços de la biologia en els darrers segles, ens hem adonat que nosaltres som unes criatures mes del mon en que vivim, sense cap dret sobre les altres espècies i compartint gran nombre de gens amb els ximpanzés, dels quals sols ens diferencies certs trets de l'evolució.
Sense adonar-se'n de la perillositat de la seua proposta, algunes tendències extremistes han invertit els termes i creuen que els animal tenen el seus propis drets, sense tindre el comte el tret que ens diferencia clarament.
L'ésser humà es l'únic animal que te consciència de la seua existència, i per tant es preocupa de la seua pròpia mort, sent l'únic que s’interessa per aquest fet, desenvolupant la cultura al voltant d'aquestes preocupacions.
Poden triar conscientment tot allò que volem, els humans hem desenvolupat en el nostre sí una nova forma de veure les coses. Ens hem convertit en animals morals. La condició per a ser humà, es ser moral i a l'inrevés, ser amoral no quadra a les seues accions consciens.
Conforme ho indiquen els avanços de la biologia en els darrers segles, ens hem adonat que nosaltres som unes criatures mes del mon en que vivim, sense cap dret sobre les altres espècies i compartint gran nombre de gens amb els ximpanzés, dels quals sols ens diferencies certs trets de l'evolució.
Sense adonar-se'n de la perillositat de la seua proposta, algunes tendències extremistes han invertit els termes i creuen que els animal tenen el seus propis drets, sense tindre el comte el tret que ens diferencia clarament.
L'ésser humà es l'únic animal que te consciència de la seua existència, i per tant es preocupa de la seua pròpia mort, sent l'únic que s’interessa per aquest fet, desenvolupant la cultura al voltant d'aquestes preocupacions.
Poden triar conscientment tot allò que volem, els humans hem desenvolupat en el nostre sí una nova forma de veure les coses. Ens hem convertit en animals morals. La condició per a ser humà, es ser moral i a l'inrevés, ser amoral no quadra a les seues accions consciens.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
