El llibre ocho metaforas sobre la condicion humana es un llibre que desde la seua perspectiva esta parlant dels diferents aspectes que podem trobar-nos a la nostra vida.Tot aço ho fa en forma de metafores mes concretamen en 8 metafores.
La primera metafora ens parla sobre uns homens que viuen nugats de peus i cames a l'interior d'una caverna,aquest no han vist res apart del que tenen a simple vista,però un dia un dels homes s'adona que fora hi ha llum i comença a desugarse de les cadenes que el lligaven.
D'aquesta primera metafora podem conclure que ens parla sobre les primeres impresions,a simple vista sols veem una cosa, però darrere d'aquesta cosa tan simple poden existir coses molt mes complexes.
La segona metafora ens parla sobre el vizconde Terralba,aquest era un conde que mai havia anar a lluitar i quan ho va fer li van partir per la mitat,en el llibre reflexiona sobre aquesta metafora de la siguient forma: ens diu que no hi ha res que siga excesivament bo,ni res que siga excesivament roin,que l'unic que existeix es un terme mig entre el be i el mal.
La tercera metafora ens parla sobre un home que anava per Jericó,i li van asaltar uns lladres,el home es queda sense poder-se moures en terra,per alli on estaba aques home van pasar tres persones,un clerig,un sacerdot i un samarità. El clerig i el sacerdot no ajudaren en cap moment al pobre home,però el samarita si que li hajuda i li va proporcionar diners i allotjament en una posada fins que es ficara be.D'aci podem extraure els sentiments de les persones,cada persona es totalment diferent,i encara que es vejen en la mateixa situació actuaran de diferents maneres.
En la metafora cuarta ens parla sobre una dona marroquí que va emigrar a España cuan tenia solament 19 añs,ella esta narrant a la seua amiga totes les males pasades i angusties que ha tingut que passar a Espanya fins ser acceptada.Aquesta metafora ens reflexa la societat que hui en dia,com millons de persones venen a Espanya amb la esperança de trobarse una terra millor a la seua.
En la metafora quinta ens parla sobre les noves tecnologies,com abans un barco es manejava totalment manual,i ara tot mitjançant maquines i aparells prou complexes,també ens diu que si per exemple ens perguerem en una balsa per la mar ara si alguna persona no isquera a mirar per la finestra no ens trobariem ya que el radar no ens detectaria.
En la metafora sexta ens conta la historia de una reunio de totes les persones del mon en la que intenten acordar un gran gir entre les relacions de pobresa i les medioambientals.La metafora 6 ens incita a que ens adonem de tots els problemes que hi han al mon de pobresa,mediambientals....i que si tots els unirem podriem ser capaços d'aclarir-los.
La metafora septima ens parla sobre un progres social i moral dels paisos ,ens explica com podria ser la relació de totes les persones del mon mitjançant una altra forma de vida.
Y la ultima metafora ens conta que es va convocar una reunió per poder pendre una serie de decisions,com la gen no savia seguir un ordre es va proposar la idea de passar-se una caracola i qui la tinguera en les mans tindria el dret a parlar.El fonament d'aquesta metafora es aproparse al valor que tenen les paraules i mostrar que la societat es democratica.
viernes, 14 de diciembre de 2007
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
